ReflexiOms. I tu què en penses?

L’Amor Cortés En L’Actualitat

Actualment la majoria de noies, i no tants nois, es fan les “dures” envers un intent de relació.
 Això significa que encara que el pretendent els hi faci grans mostres d’amor, elles no respondran o ho faran mínimament. Aquest comportament pot servir per millorar la futura relació si n’hi ha a costa de fer-li passar “canutes” al pretendent degut a què es pot desesperar fàcilment pensant que ella passa d’ell. De dones que fan això n’hi ha de dos tipus principalment: les que ho fan perquè els hi agrada tenir gent a darrere i les que ho fan per avaluar l’interès del noi en elles. Com ja he dit abans això ho pot fer passar bastant malament a un home però afecta amb més intensitat i pot perjudicar més a un grup de persones en especial. Aquestes són les que no es relacionen molt o conegudes vulgarment com a “frikis”. Un dels problemes d’aquests (m’incloc jo) és la poca quantitat de gent que coneixem, cosa que redueix les possibles parelles que podríem tenir. El segon problema és que hi ha com una mala fama o reputació en contra dels “frikis” i això pot evitar que tinguem bastantes relacions. I tot això se suma a que es facin les “difícils” cosa que fa que trobar una bona parella sigui moltíssim més complicat.
Trobo que s’hauria d’arribar a una igualtat entre donar temps i demostrar els sentiments però no d’una manera per cada sexe, sinó per igual, així les relacions possiblement serien més fàcils i no portarien tants problemes.
Albert Alcocer

AMOR CORTÈS I AMOR ACTUAL

A la classe hem estat debatin les diferències de l’amor cortès i les relacions amoroses d’avui en dia. També em parlat sobre el cas de que les noies es feien les difícils, i les raons per lo qual ho fan.
Una noia es pot fer la dura per sentir-se mes important, o sinó per saber les intencions que te el noi. Hi ha persones que tenen que fer això per sentir-se apreciades encara que l’únic que fan es quedar malament davant d’altres persones. Potser hi han noies que es fan les difícils amb un noi i aquell noi com que li agrada la noia dons segueix intentant enamorar-la però l’únic que està fent es fer-se mal a ell mateix per que la noia està jugant amb els seus sentiments.

Com a conclusió s’hauria de dir que hi ha gent de tota mena i que no significa que totes les noies ho facin.


Carla Díaz-Gallardo

L'AMOR CORTÈS ACTUAL

L'amor cortès era antigament un joc entre dona i home en el qual la dama li posava difícil al vassall aconseguir el que volia. Això ho feia per arribar a diferents objectius possibles com poden ser l'autoaugment del seu valor, l'aprovació de l'amor de l'amant o pel simple desig de tenir molts homes a l'espera.
En l'actualitat l'amor cortès segueix existint tot i que d'una manera més invisible i implícita. La gent ha interioritzat aquest perfecte sistema d'aparellament humà que cada vegada es nota menys i comença a minvar el seu ús. De fet, crec que al ser menys visible ha confós el paper de cadascú i per això cada vegada els homes són més perseguits per les dones, fet del qual no estic ni en contra ni a favor.
El fet de que en la història humà els poemes d'amor han sigut sempre dirigits a les noies i que sigui el príncep qui aconsegueix la princesa em fa pensar que la bellesa física és més en el sexe femení que en el masculí des d'un punt de vista asexual. Això no col·loca l'home en inferioritat ja que cada banda té coses bones i dolentes de manera que dona i home és el mateix.
Per naturalesa el sexe femení compta amb més bellesa, i que un sexe sigui més bonic que l'altre no passa només amb les persones sinó que també amb els animals, els quals ho utilitzen per aparellar-se.
En definitiva, crec que l'amor cortès és tot un sistema biològic d'aparellament encara que sigui romàntic als nostres ulls. També trobo bonic aquest joc entre noi i noia, per això no em molesta haver d'esforçar-me ja que el resultat serà satisfactori. L'home i la dona no són iguals ni desiguals, són únics i la unió d'aquests dos éssers únics porta un resultat miraculós.
Amín El Messaoudi
L’AMOR
L’amor entre Tirant i Carmesina es podria interpretar com que Carmesina tracta d’aconseguir que Tirant li vagi al darrere i tot i així, ella no li correspon donant-li el plaer que ell demana.
Aquesta situació, comparant amb l’actualitat, es podria dir que es possible, pot haver casos iguals però tant per part de les dones com per la dels homes, es a dir, en els dos sexes hi ha gent diferent però moltes persones els i agrada ser desitjats o estimats i per això es diu ‘’fer-se el dur’’, vol dir no deixar-se portar fàcilment pels sentiments, com fa Carmesina. Molta gent reacciona d’aquesta manera però  hi poden haver dues finalitats diferents, hi ha que ho fan perquè els i agrada sentir-se desitjats per qualsevol altre persona, només per pujar la seva autoestima i per altra banda, hi ha persones que actuen així per comprovar si realment la persona que fa el paper de Tirant, l’estima i ho sap demostrar, es a dir, que no vol una parella qualsevol sino que vol lluitar per la persona que fa el paper de Carmesina.
Personalment penso que qualsevol persona que estimi o desitgi de veritat estar amb algú altre, estarà disposat a passar un temps actuant com Tirant i fent el que faci falta per aconseguir a la seva desitjada parella.
Júlia Salinas

Reflexió
En el llibre de Joanot Martorell, Tirant li demostra el seu amor a Carmesina però aquesta no el respon, aquest fet el podem traslladar a l’actualitat, vindria a ser quan un home o una dona es fa el/la difícil.

Penso que les dones ho fan per diferents casos, una d’ells és per saber si l’home en qüestió veritablement l’estima, en altres, les noies només volen sentir-se desitjades, per tant necessiten que els homes els hi vagin al darrere.
En el cas dels homes crec que és completament diferent perquè ells són els que acostumen a anar darrere d’elles però de vegades l’home també es fa el difícil, ja que vol que la relació sigui verdadera I duradora.

Finalment m’agradaria dir que la meva experiència és quasi inexistent i per tant m’he basat en altres casos.
Oriol Graupera







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada